12 de setembre 2010

EL PUIGMAL JA ESTA FET!!!!!!

Per fi els Menjacamins hem fet realitat el somni d'en Miquel: HEM FET EL CIM! EL PUIGMAL ESTÀ FET!
Si, si, aquest 11 de Setembre en Miquel, Antoni, Ramon, Salvador, Luigi i en Carles del BTT Salt, hem sortit de matinada en direcció a Planoles per començar a fer la ruta que ens tenia que portar fins al Puigmal. Un cop a Planoles i descarregades les bicis hem agafat el GR-11 al costat del Camping que hem anat seguint fins a Dorria es un recorregut molt maco que ens ha evitat tenir que passar per la carretera de la collada, sempre perillosa per el ciclistes. Un cop a Dorria ja hem anat fent camí de pujada per pistes de boscos alpins direcció a la Creu de Meians, l'Antoni com a bon buscador de bolets no parava de mirar si en veia per les voreres, aquesta pujada es de anar fent, tant sols a la part final, on has de passar per l'herba, es mes dura. Aqui a la Creu de Meians  (1996 m.) ens hem aturat per recuperar forçes i més al veure la primera pujada que teniem al davant que ha resultat ser dura, molt dura, amb uns desnivells del 25 i 30 %, com es fàcil imaginar a peu! Finalment hem arribat al Coma Merera (2.200 m.) Un cop a dalt hem passant al costat del filat de la frontera francesa per un costat i l'altre tot planejant, per després agafar un pista que fent zics zacs amb algun tros bastant dur ens ha portat fins a el Pas dels Lladres (2.532 m.), punt d'inflexió de la ruta, tot seguit ve uns dura pujada que ens ha portat fins als remontadors de les pistes d'esqui franceses del Puigmal, un cop en aquest punt hem anat planejant tot carenant fins arribar al peu de la muntanya del Puigmal ja estem a +/-2.600 m. i el que ens queda es uns dura pujada amb molta pendent i pedres que s'ha de fer a peu. En Miquel i en Carles pugen amb la bici a coll, els altres les hem deixat aparcades com també fa molta gent. Aquest tros final semblava una rambla de la gran quantitat de gent que pujava i baixava. Finalment en Miquel, l'Antoni, Ramon i Carles han fet el cim, en Salvador i jo ens hem quedat a 200 m. (de desnivell) de fer-ho peró els nostre esperit ha estat amb els companys (hem fet feina d'equip). La baixada fins el Pas dels Lladres ha estat per el mateix camí amb caiguda inclosa del nostre millor "descender" l'Antoni. després hem agafat un petit corriol traçat al mig de la pendent de la muntanya, bastant perillós, hi ha on en Miquel ha tingut una caiguda al patinar la roda del darrera i ha anat baixant fins que la bici s'ha aturat per una pedra, un cop superat aquest tros hem seguit un suposat camí ple de pedres i forats al costat d'un filat, després ja hem agafat un pista que ens ha portat fins al Collet de Barraques i ja finalment per la carretera fins a Planoles. Ha estat un gran sortida, molt maca i on hem assolit un dels cims mes alts i mítics de Girona. Finalment ens han sortit 45 Km. i un desnivell acumulat de +1910 m. L'any vinent el tornarem a fer per els que no han pogut venir!.


ATENCIÓ CANVI D'HORARI!!!! 
EL PROPER DIUMENGE JA TORNAREM A SORTIR A LES 8H.



1 comentari:

Antoni ha dit...

la sortida va ser molt maca i el paisatge impressionant, és una experiència inolvidable tant per la duresa com per lo bonic del paisatge, a més podrem descansar de escoltar la canço que feia 3 anys que escoltavem.