RUTA DE L'ERMITA (FOTOS I CRÒNICA)

CRÒNICA DE LA RUTA DE L’ERMITÀ FETA PELS MENJACAMINS


El 17/06/09 els Menjacamins (Carlos, Salvador, Miquel, Xevi, Josep, Marc i Luigi) a les 7h. hem sortit del lloc habitual de trobada amb els cotxes carregats amb les bicis i els equipatges disposats a començar la Ruta de l’Ermità, per això teníem que anar fins a Coll de Merolla.
La primera parada l'hem fet a Gombrén, doncs calia un bon esmorzar abans de pedalar i així ho hem fet, a la Fonda Xesc. També hem comprat dues ampolles de ratafia pels vespres de la ruta.
Un cop arribats al refugi de Coll de Merolla, el responsable del mateix, en Toti, en ha indicat on teníem que deixar els cotxes i els equipatges ens ha fet entrega del Pack de la Ruta hem segellat el control de pas i un cop preparades les bicis i nosaltres hem començat a fer camí en direcció al refugi d’Erols, eren les 10 h.
Tot i sortir d’una altitud de 1.040 m. des un bon principi tot es puja per acostar-nos al Coll de l’Arc, primer i després la Collada de Palomera, Collet de les Xicotes passant abans per al costat d’un faig monumental (Faig Gros) ja estem a 1.372 m. el terreny es molt pedregós i es fa feixuc. Des de la sortida de Coll de Merolla ens acompanya un gos i tots hem suposat que al cap d’un rato faria mitja volta i tornaria al refugi, doncs no, en Boliche, aquests es el nom del gos, ens ha anat acompanyant amb el seu caminar constant i anant deixant marques, amb tot això hem arribat a Sant Jaume de Frontanyà, petit poblet, però amb una església que destaca pel seu mida. Sortint del poble agafem una carretera asfaltada amb lleugera baixada que fa que en Carlos es passi de llarg l’encreuament, mentre l’esperem, arriba en Boliche que coneixedor de la ruta agafa el trencant, ens mira com dient es per aquí, que espereu, i comença a pujar. Anem pujant cap a la Creu Melosa, en Miquel ha de canviar una roda punxada, després ve el Collet d’Ardericó per arribar al Refugi Ardericó que esta tancat, però han deixat el segell de la ruta, perquè puguem segellar el control de pas, donant un vol pels afores del refugi ens dona la impressió de què hem fet be de no fer nit al refugi, doncs l’estat exterior es una mica deixat. Continuem pedalant i això que arribem a l’indicador del mirador Roca de la Lluna que ens permet veure la vall per on passa el riu Llobregat des de La Pobla de Lillet fins a Guardiola de Berguedà i Sant Julià de Cerdanyola. Aquest mirador te dos nivells i al nivell mes alt només hi puja en Miquel que es el que està més fort i no li fan por els esglaons que s’han de pujar. Els demès aprofitem per agafar aigua d’una font que està a sota i que l’hem vista gracies a en Boliche que el pobre està assedegat, portem més de 30 Km. i encara està amb nosaltres, en Xevi intenta aixecar-lo, perquè begui de la font, però no vol, avoquem aigua fent una bassa i el gos veu amb desfici. Continuem la ruta cap a la Roca de Catllaràs (1.685m.), en un punt de la pujada en Carlos que es el que va primer es troba una família de senglars que fugen tot seguit. Un cop passat el collet de Llobató tenim el primer punt conflictiu i es en l'encreuament del Camp de l’Ermità, les marques no coincideixen amb el GPS, consultem amb el planell i en Boliche ens indica per on es el camí, aquest resulta que es el d'anar a peu que seguim no sense dificultat per arribar a la Collada de Falgars i la Font del Faig, on un guarda forestal ens indica que per anar a la Pobla de Lillet tenim dues opcions, el camí vell o la carretera asfaltada que son uns 9 Km. de baixada, optem per aquesta segona opció allà es l'adéu definitiu d’en Boliche doncs no pot seguir-nos a la velocitat que baixem tots suposem que tornarà cap a Merolla doncs a més de conèixer el camí havia anat deixant marques. Un cop a La Pobla de Lillet, en Josep que te problemes amb una biela, entra en un taller mecànic per si li podem deixar unes eines per tal de poder arreglar-la, li deixen i pel moment aconsegueix resoldre el problema, agafem la carretera que en pujada va en direcció a Castellar de n’Hug fins el trencant on hi ha l’Estació del tren del Ciment i el Museu del Ciment per agafar el camí que ens ha de portar fins el Refugi d’Erols, son 4 Km. de constant pujada que ens han fet patir a quasi tots. Arribem al refugi a les 20 h., en Mario, que es el responsable d’el refugi ens porta una talls de xíndria i unes birres per reconfortar-nos. Ens instal·lem a l’habitació, una bona dutxa i un bon sopar (sopa, amanida, pasta i seques amb botifarra regats amb un vi una mica fort) juntament amb la conversa i els comentaris de tota la jornada fan que el cansament ja no el notem tant, allarguem la sobretaula, en Mario ens deixa, s’enva a dormir, i nosaltres amb l’ampolla de ratafia seguim un rato més.
La jornada en números ha estat la següent:

Km: 51,5
Desnivell positiu: 2.047 m.
Pujades entre el 1% i el 5%: 6,967 Km. / 13,74 % del total
Pujades entre el 5% i el 10 %: 9,586 Km. / 18,91 % “
Pujades entre el 10 % i el 15%: 6,215 Km. / 16,26 % “
Pujades entre el 15% i el 30 %: 0,795 Km. / 1,57 % “
Punt més alt: 1.680 m.
Punt més baix: 852 m.
IBP: 136

18/06/09, després d’una nit moguda, amb ronquets, respiracions profundes, coixins que fan fressa i en Miquel que a les 4 de la matinada s’ha aixecat a buscar no se que ha fotut el casco per terra amb un soroll que ha espantat tant els que dormien com els que estàvem desperts, ens hem llevat, un bon esmorzar i un cop preparats ens hem acomiadat d’en Mario (ens ha tractat molt bé i les instal·lacions son correctes) i hem començat a fer camí amb destinació al refugi de Rebost. Com no podia ser d’altra manera, d’inici pujada fins a Coll Roig 1.401 m., hem passat per Pardinella de Gavarros i ja baixada fins a Guardiola de Berguedà 735 m. han estat uns 12 Km. de baixada passant per La Caseta, Cal Mariano, Pont de l’Espelt i Casanova de Vilella. Després hem començat a pujar per anar fins a Sant Llorenç prop Bagà on abans d’arribar en Salvador ha sofert una punxada, hem anat. pujant passant per les fonts, del Clot d’en Roca i de Sant Joan de l’Avellanet en tot moment hem tingut vistes de Bagà que quedava a sota, hem seguit fins a l’entrada del túnel de la carretera de Bastareny, que els que ja havíem fet la Volta al Cadi coneixíem, hem arribat a Bagà i donat la forta calor que feia hem decidit fer una aturada per fer una birreta i unes patates. Desde Bagà (800 m.) hem agafat la carretera que porta fins a Coll de Pal. Sota la solana de les 15 h. d’un dia de calor hem anat fent carretera no sense dificultat per alguns (Luigi) tant per la forta calor, com per la pujada, com per l’error en el canvi, els capdavanters del grup han trobat un lloc per refrescar-nos en el riu Gréixer, un cop descansats i frescos continuem la pujada per la carretera fins a l’Hospitalet de Roca-Sansa on agafem la pista que passant per al Coll de la Gavarra (1.612 m.) ens porta fins el refugi de Rebost (1.620 m.). Aquest refugi es el clàssic refugi de muntanya, res a veure amb el d’Erols on a mes a mes ens hi trobem els alumnes de 4t. d’ESO d’un col·legi de Manresa, el dormitori es un de sol amb lliteres per a 48 persones i en som 40 doncs també hi ha en Salva Maldonado (entrenador de Basket) que juntament hem un company esta fent els Cavalls de Vent. Com que l’equipatge no ens ha arribat per un problema logístic de moment no ens podem dutxar ens estirem per la gespa tot fent una birreta, al cap d’un parell d’hores arriba en Mario amb les bosses, el responsable del refugi ens indica on son els nostres llocs per dormir i ens dutxem. Els serveis tenen molt que desitjar, les dutxes son fosques, els lavabos estrets i els WC ja no ho explico. A les 20 h. tots a sopar (macarrons, amanida, botifarra i iogurt) els vailets de l’escola tenen patates chips i en Salvador els hi demana al responsable del refugi i aquest li diu que no ens pertoquen. En Xevi el bateja com a un exseminariste amargat i garrepa, si hagués calgut les patates els hi pagàvem a part com hem fet amb els porrons de vi de sopar o les dutxes. Desprès de sopar i a l’era del refugi amb unes vistes impressionants del Pedraforca i muntanyes més properes i llunyanes comentem la jornada abans d’anar a dormir amb el convenciment de què la nit seria llarga..

Aquesta segona jornada en números ha estat la següent:

Km: 36,7
Desnivell positiu: 1.467 m.
Pujades entre el 1% i el 5%: 4,720 Km. / 13,4 % del total
Pujades entre el 5% i el 10 %: 8,922 Km. / 25,39 % “
Pujades entre el 10% i el 15%: 3,331 Km. / 9,46 % “
Pujades entre el 15% i el 30 %: 0,411 Km. / 1,17 % “
Punt més alt: 1.620 m.
Punt més baix: 735 m.
IBP: 93

19/06/09, la nit le hem passat com hem pogut, uns dormin més i altres, menys, la veritat es que els vailets s’han comportat més del que esperàvem i han obeït als seus mestres, tot i l’intent de boicot d’alguns dels nostres. L’esmorzar, doncs tot a base de pastisseria envasada i no gaire res mes. Un cop passat comptes amb el refugi hem començat a fer camí i com no podia ser d’altra manera pujant per arribar al Mirador dels Orris amb una vista espectacular del Moixeró, hem seguit fins a la Collada de la Bòfia (1.984 m.) i passant per al costat del Xalet refugi de Coll de Pal hem pujat per la carretera fins a Coll de Pal (2.104 m.) deixant a la dreta el Puigllançada i a l’esquerra la Tossa d’Alp, en el moment en que s’acaba la carretera i comença la pista que ens ha de portar a La Molina ens hem creuat amb uns ciclistes que estaven fent la transpirenaica hem baixat fins a les pistes de la Molina per camins hem força desnivell i terreny pedregós. Ja a la Molina hem tingut que pujar per una pista amb uns desnivells superiors al 30 % arrestrant la bici que ens ha fet molt de mal després hem passat per la Collada del Pedró i per la carretera fins al Coll de la Creueta (1.921 m.). La baixada per la carretera i per una pista ramadera que ens ha portat altre cop a la carretera per arribar a Castellar de n’Hug i fins a l’alberg refugi de La Closa, com que l’equipatge no havia arribat i donat que era l’hora de dinar ens han ofert de dinar el menú d’una escola que estaven a punt de marxar (macarrons i cap de llom), després hem estat estirats per la gespa esperant les bosses i allí ens hem fet amics d’un altre gos, La Boleta. Quan han arribat les bosses i ens han dit quina era la nostra habitació ens hem instal·lat i dutxat, les condicions ja tornen a ser normals res a veure amb El Rebost, l’habitació es per nosaltres sols amb llits individuals en lliteres de fusta i ens donen llençols pel llit. Un cop arreglats hem anat a veure les Fonts del Llobregat que donat l’aigua que hi ha son espectaculars. Per al poble hem buscat una terrassa per passar la tarda, no n’hi ha cap i la solució ha passat per comprar unes llaunes i en els bancs de la plaça del Barça hem passat l’estona, el comentari generalitzar era que hauríem pogut ajuntar aquesta etapa amb la de demà, donat el kilometratge de les dues. Ja de camí cap al refugi ens ha semblat que plouria i així ha estat, una bona tempesta que ha refrescat l’ambient. Hem sopat (crema de verdures, amanida i cuetes de rap al forn per postres fruita i préssec en almívar). Després de sopar i aprofitant que no plovia hem a anat a fer un tom per al poble, tot desert i hem tornat just quant tornava a ploure. Ens hem instal·lat a l’habitació i a dormir.

Aquesta tercera jornada en números ha estat la següent:

Km: 33,2
Desnivell positiu: 973 m.
Pujades entre el 1% i el 5%: 1,883 Km. / 5,72 % del total
Pujades entre el 5% i el 10 %: 5,969 Km. / 18,14 % “
Pujades entre el 10% i el 15%: 2,746 Km. / 8,35 % “
Pujades entre el 15% i el 30 %: 0,686 Km. / 2,08 % “
Punt més alt: 2.104 m.
Punt més baix: 1.392 m.
IBP: 79

20/06/09 Aquesta nit es la que més hem pogut dormir, serà per tot plegat però ha estat així. Hem baixat a esmorzar i aquest ha estat complert, un altre cop res a veure amb el de Rebost. En hem posat el maillot de la Ruta de l’Ermità menys en Carlos que li han de canviar, doncs la XXL li va petita i en Marc que com que ja l’havia portat un altre dia el tenia brut. Un cop passades comptes comencem la que serà l’ultima etapa de la ruta, destinació Coll de Merolla. A l’inici refem el final del camí del dia anterior per després agafar una pista que ens porta a Sant Joan de Cornudell a partir d’aquest punt anem per camins ramaders trobant vaques enfangats per la pluja del dia anterior i ple de cagades de les vaques, passem per al Collet de Maians i per sota just de la cinglera arribem al santuari de la Mare de Deu de Montgrony, pugem per les escales fins a Sant Pere de Montgrony. Acabada la visita iniciem una baixada per una trialera que fa feliços a alguns, tot i que també han de posar peu a terra per passar-la en alguns indrets. Arribem al Coll de Pardinella on les marques de la ruta a peu ens torna a despistar i perdem el track del GPS, després de passar per una pineda molt costeruda i una fageda d’anar a peu on en un punt ens hem tingut que passar-nos les bicis, hem arribat a la Collada de Grats i a un pla amb vistes molt maques. Desde aquest punt ja tot es baixada fins al Pujol i Pruners atravassem la carretera i anem cap a Gombrén passant pel camí ramader de les Coromines. Arribem a Gombrén i decidim agafar la carretera fins a Coll de Merolla es de lleugera pujada i per alguns s’ensha fet passat. El comentari es que malgrat que en el mapa i l’altimetria l’etapa es majoritàriament baixada, si l’haguéssim juntat amb l’anterior hauríem anat malament.

Aquesta quarta jornada en números ha estat la següent:

Km: 31,6
Desnivell positiu: 943 m.
Pujades entre el 1% i el 5%: 7,899 Km. / 25,99 % del total
Pujades entre el 5% i el 10 %: 4,184 Km. / 13,77 % “
Pujades entre el 10% i el 15%: 1,294 Km. / 4,25 % “
Pujades entre el 15% i el 30 %: 0,225 Km. / 0,74 % “
Punt més alt: 1.494 m.
Punt més baix: 828 m.
IBP: 57

Un cop al refugi de Coll de Merolla, la responsable del refugi ens ha indicat on teníem els equipatges i ens ha facilitat la manega per poder rentar les bicis doncs com ja he comentat estaven plenes de merda i fang. Nosaltres ens hem arreglat una mica i el dilema era si ens quedàvem a dinar per al camí o no. La veritat es que hi havia ganes de fer un dinar amb un bon entrecot, sobretot per part d’en Carlos que portava mig mati deien-lo, es veu que tant veure vaques i vedells li havia fet entrar en gana. Així doncs hem agafat la carretera i camí de Gombrén, a la Fonda Xesc ens han dit que tenien la cuina tancada, tot i que hi havia un grup de gent que anava amb uns “Morgan” una mica mes avall de la carretera hem trobat El Portal del Compte que tret de les reticències inicials al final al veure que anava de de bo ens han servit dinar eren quarts de quatre i hem pogut satisfer el caprici de tots menys un, l’entrecot. Després del bon dinar camí cap a Girona i final de la sortida de la Ruta de l’Ermità. Ens ho hem passat molt bé, hem rigut molt i hem pedalat també. Ah! i el més important ningú ha pres mal. Ja hi ha diferents propostes per l’any binen (Transpirenaica, Pedals de Foc, Pedals d’Occitànica, etc.,etc.)

Hem fet un total de 153 Km.
El desnivell acumulat positiu ha estat de 5.430 m.